Un barret d'estrelles

"_Ai, Ahmed, ¿que no veus, que, de lluny, les distàncies no es calculen bé?_"

Cinta Arasa. La lluna és dolça, Ahmed!. 

Onze capítols?

Set Blancaneus i un nan. Edicions del Bullent 2013

Lero, lero, Sergio viajero

Luna de azúcar, ¿a dónde vas?. A buscar estrellas con vistas al mar.

D'Angelina a Vera...el que ens espera.

Proposta de coberta per al llibre Els contes guerxats de Raquel Gámez Serrano

La responsabilitat és cosa de tots

Por todos los santos!

Per molts viatges

"Only know you've been high when you're feeling low

Only hate the road when you're missing home

Only know you love her when you let her go

And you let her go"

Passenger

Cinc amb Cinta Arasa

En record d'ahir dissabte, primera presentació de "La lluna és dolça, Ahmed!" i "Zeineb, la primera enxaneta".
Per saber més coses sobre la gran Festa, cliqueu aquest enllaç de'n Carles Arbat.

Quin dia més bonic! 

Continuarem.

Carnestoltes, quinze voltes!

Presentació a Barcelona

Vals III

Vals II

Let's stay awake and listen to the dark


Before the birds, before they all wake up


It's the ending of a play and soon begins another

Hear the leaves applaud the wind

Birds. Emiliana Torrini

Vals

Brick brock, tick tock

Stone the dead duck dead

Brick brock, tick tock

Stone the dead duck dead

Dead duck. Emiliana Torrini

Avui

Un conte. Iris, la cortina màgica. Text: Rodolfo del Hoyo.

Maria del Mar

                                                             "Li falta una capa de mel,


                                                              li falta una banda sonora


                                                en aquesta mirada d’oliva i de gel.


                                                               Un dia de sucre i de son,

                                                      vols ser qui per mi ja no plora,


                                               vols ser qui me xerri amb sa planta,


                                                 que no puc omplir aquestes hores,


                                                     que no sé planxar es meu abric,


                                                       a un món ple de combinacions


                                                     combina es meu cel sempre gris


                                                          amb tots es teus portaavions,


                                                                       badies de petroliers,


                                                              excuses de mal bevedors."

                                                 Antònia Font. Portaavions. TAXI

En record de Josep LLobet

Era l’any 99. Vas decidir que no abandonaries mai el dibuix a mà, però necessitaves algú que fes anar l’ordinador, i un plotter nou de trinca, i m’hi vaig presentar. Ningú hagués imaginat que en aquells baixos del carrer Polònia, on compartiríem tantes hores de feina, pogués haver-hi tanta vida, tant caliu. Vas transformar un espai fosc i humit, en un taller bonic, i em vas fer sentir com a casa. Ara jo et deixo la meva, el meu record.
L’Auri, encara en esbós, contempla una capsa que porta inscrit el seu nom, i que vaig projectar al temps que dibuixava per a tu la casa Teresa/Gelats, en la seva primera proposta de l'any 2001.

La casa. Un estoig. Contenidors de vida.

Una vida.
L'home i la seva obra. Sepllobet

N.Feijoó

Històries impressionants

Reprenet L'Auri, un conte de Lena Paüls, amb cols tan altes com...
La reina del mango està estudiant la possibilitat d'instal·lar-se a viure-hi durant una temporada, però amb l'ós formiguer rondant per ahí...no sé si s'arriscarà. Mentrestant, una abella ha trobat el que feia molt de temps estava buscant, aquí.

Històries amb cua

Reprenent Pelma, el dibuix a llapis, i pel camí hem trobat
unes prespectives fetes a sol i serena en l'època ETSAB.

Crayon

Provando. Ilustración para La danza de los dragones de Sergio Andricaín.

A paso de caracol

Vacances

"Els arbres són molt lluny, i això no pot ser.

Vull llargues nits sota el cel estrellat d'agost."

Pau Vallvé. Vacances.

Vacances a Pont d'Enseula

Avui, primer dia de vacances per a molts, hi ha alguns que desfilen cap a Duesaigües. El més despistat de tots, l’Arandu, que ha vist la foto del poble amb el viaducte, ja està pensant en refrescar-se només arribar. Però quin ós més innocent, ha confós aquest monument, declarat Patrimoni Industrial de Catalunya, amb un aqüeducte, i somia fer una bona remullada en algun dels dos rius, que no són tals sinó dos petits barrancs. Com a molt rebrà un bon cop d’arruixadora, i au!.

L’Artús ha vingut a afegir-se a la comitiva d’aquests quatre animals de companyia, que algú va deixar abandonats un dia, amb la il·lusió de poder plantar tomaqueres al jardí de llicorella. 
L’Arpa, que té molt clar que al refugi de la Vinyeta només es va a descansar, s’endú uns quants llibres per llegir. Per contra l’Ara, sempre pensant en treballar, i per por de no estar al dia d’allò que es cou al seu voltant, carrega amb l'ordinador portàtil, un mac ultralleuger ideal per als que van a pas de tortuga. 

L’Argon, el caiman nan (i molt més espavilat que l’Arandu), ja sap que Duesaigües no té res a veure amb Dosrius, i s’equipa per recórrer llargues distàncies en terra ferma. Dins la seva motxilla amaga alguns estris sospitosos. A saber si en comptes de passejar pels camps d’oliveres i avellaners, preferirà tancar-se a la cuina de la senyora Paüls i preparar confitura de tomàquet, o alguna altra llaminadura, que acabi deixant-lo sense dentadura.

Vacances a Pont d’Enseula. Núria Feijoó.