Era l’any 99. Vas
decidir que no abandonaries mai el dibuix a mà, però necessitaves algú que fes
anar l’ordinador, i un plotter nou de trinca, i m’hi vaig presentar. Ningú hagués
imaginat que en aquells baixos del carrer Polònia, on compartiríem tantes hores de feina, pogués haver-hi tanta vida,
tant caliu. Vas transformar un espai fosc i humit, en un taller bonic, i em vas fer sentir com a
casa. Ara jo et deixo la meva, el meu record.
L’Auri, encara en esbós, contempla una capsa que porta inscrit el seu nom, i que vaig projectar al temps que dibuixava per a tu la casa Teresa/Gelats, en la seva primera proposta de l'any 2001.
L’Auri, encara en esbós, contempla una capsa que porta inscrit el seu nom, i que vaig projectar al temps que dibuixava per a tu la casa Teresa/Gelats, en la seva primera proposta de l'any 2001.
La casa. Un
estoig. Contenidors de vida.
No comments:
Post a Comment