Diumenge de rams

Avui he enviat l’Auri a Pont d’Enseula a portar un ram de roses urgent, però, pel camí, se les ha cruspit amb delit, malgrat els advertiments de les formigues.  Mireu el que ha deixat, només l’envoltori. Aquest Auri no té mesura. És insaciable. Si ho arribo a saber..., abans li hauria d'haver servit un bon trinxat de la Cerdanya.

Per a la Lena

Hui, en el dia mundial de la poesia, penso en la Lena Paüls, i en la meua plantada de cols al País Valencià.

A falta de temps per dibuixar res nou, busco entre els arxius quelcom que em puga servir per a improvitzar una entrada. Cap col ni cap rosa dins el llibre de la geganta Ela. Només en Carles Cano i la Roser Ametlla són els afortunats. A vore…, he trobat aquest fragment d’ara fa un any, corresponent al llibre Una nit molt moguda de la Roser, i editat per Cruïlla. Crec que servirà, tot i que sense tiges... difícilment en podré fer un ram. Les roses de Set Blancaneus i un nan hauran esperar. Són totes en escala de grisos, i ara no tinc temps de posar-hi color. Abans hauria de renovar el banyador, acabar uns esbossos, decidir una portada...  Quina manera més bonica, però estressada alhora, d’encetar la primavera.

                               _Doncs si et fa mala espina espera’t a escoltar la Josefina.

                               _Quina Josefina?

                               _Josefina la cantora.

                               _Ahir vares parlar d’una escriptora.

                               _No, no era escriptora, només escrivia, bé, feia el que podia.

Una elefanta somia...

En el dia de la Poesia Catalana a Internet

Pont d'Enseula

lletrA

Ilustraciones para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

No perdem el FIL

Un hilo que cose, borda, zurce, se enreda, nunca se corta y vuela.

Con un hilo de voz Ariadna se despide veloz, de tanta numerología, tanta cuenta atrás, tanta infinidad de finales sin fin. 

Fil metallisé. Metallic Thread. 
***

Ilustraciones para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

El que queda de la geganta Ela

Aquest fragment de la ganta Ela és l’únic que queda d’un bonic dibuix-titella, de més de tres metres d’alçària, després d’una bufada del vent de Mestral al refugi de la Vinyeta. I tindrà el privilegi d’omplir un bocí d’unes parets blanques i per estrenar.  Gràcies Adrià, Ainhoa, Mariona, Estel, Genís i Alba, per aquesta mirada vostra. Gràcies Lena, per aquest bocí de felicitat.  La geganta dels infants

Bon Nadal a tot color

Del llibre Set Blancaneus i un nan de Carles Cano. Edicions del Bullent.

Set Blancaneus i un nan

Cuatrogatoestaciones

Para Sergio Andricaín y Antonio Orlando Rodríguez, atravesando el Atlántico Norte, con afecto.
http://www.cuatrogatos.org/

Història del Perdut

"(...)Vaig viatjant a dalt del meu vaixell. Ell aguanta els cops que fa el vent quan bufa del nord. 

Hi ha tormenta, el mar està embogit. Criden les veles, se'm menja la nit. 

Jo tremolo, no sé navegar. L'horitzó és la meva presó". 

Ernest Crusats.

La iaia

Les ratlles del banyador