Hui, en el dia mundial de la poesia, penso en la Lena Paüls, i en la meua plantada de cols al País Valencià.
A falta de temps per dibuixar res nou, busco entre els arxius quelcom que em puga servir per a improvitzar una entrada. Cap col ni cap rosa dins el llibre de la geganta Ela. Només en Carles Cano i la Roser Ametlla són els afortunats. A vore…, he trobat aquest fragment d’ara fa un any, corresponent al llibre Una nit molt moguda de la Roser, i editat per Cruïlla. Crec que servirà, tot i que sense tiges... difícilment en podré fer un ram. Les roses de Set Blancaneus i un nan hauran esperar. Són totes en escala de grisos, i ara no tinc temps de posar-hi color. Abans hauria de renovar el banyador, acabar uns esbossos, decidir una portada... Quina manera més bonica, però estressada alhora, d’encetar la primavera.
_Doncs si et fa mala espina espera’t a escoltar la Josefina.
_Quina Josefina?
_Josefina la cantora.
_Ahir vares parlar d’una escriptora.
_No, no era escriptora, només escrivia, bé, feia el que podia.
No comments:
Post a Comment