En record de Josep LLobet

Era l’any 99. Vas decidir que no abandonaries mai el dibuix a mà, però necessitaves algú que fes anar l’ordinador, i un plotter nou de trinca, i m’hi vaig presentar. Ningú hagués imaginat que en aquells baixos del carrer Polònia, on compartiríem tantes hores de feina, pogués haver-hi tanta vida, tant caliu. Vas transformar un espai fosc i humit, en un taller bonic, i em vas fer sentir com a casa. Ara jo et deixo la meva, el meu record.
L’Auri, encara en esbós, contempla una capsa que porta inscrit el seu nom, i que vaig projectar al temps que dibuixava per a tu la casa Teresa/Gelats, en la seva primera proposta de l'any 2001.

La casa. Un estoig. Contenidors de vida.

Una vida.
L'home i la seva obra. Sepllobet

N.Feijoó

Històries impressionants

Reprenet L'Auri, un conte de Lena Paüls, amb cols tan altes com...
La reina del mango està estudiant la possibilitat d'instal·lar-se a viure-hi durant una temporada, però amb l'ós formiguer rondant per ahí...no sé si s'arriscarà. Mentrestant, una abella ha trobat el que feia molt de temps estava buscant, aquí.

Històries amb cua

Reprenent Pelma, el dibuix a llapis, i pel camí hem trobat
unes prespectives fetes a sol i serena en l'època ETSAB.

Crayon

Provando. Ilustración para La danza de los dragones de Sergio Andricaín.