Per a la Lena, en
el dia del seu sant, aquest esbós imporvitzat sobre el llibre de Cinta Arasa
que estem a punt de tancar. En la il·lustració final de conte no apareix la
magdalena, però no desvetllarem el secret del dolç que es menja ratolí, perquè
sinó perdria tota la gràcia i el misteri de… “La Lluna és dolça, Ahmed!”.
L’Auri contempla
l’escena embadalit, assegut en un racó, esperant el seu torn per sortir en
escena. Tant de bo no es cansi d’esperar, com l’Arandu, l’Ara, l’Artús,
l’Argon i l’Arpa.
2 comments:
Moltes gràcies, Núria.
Quina magdalena més bona!
Petonets,
L.
Gràcies a tu, Lena, per aquestes coses tan bones que prepares, i ofereixes a Pont d'enseula. De moment deixarem aparcades les coques, fins la tardor. Ara fa massa calor per encendre el forn.
Un petó.
Post a Comment