Els inicis

Temps de vacances, de posar ordre, de troballes. 

Les primeres il·lustracions. Escola de la Dona Francesca Bonnemaison (curs 2006-07)

Nous fitxatges CNSF 1979-80

Repartiendo papeles

"Algunos prefirieron interpretar una obra de teatro y empezaron a ensayar Caperucita roja. El papel de Caperucita le fue otorgado a una traviesa ardilla". 

Antonio Orlando Rodíguez. Fiesta en el zoológico.

Pesquisa sobre un pingüino

En lo que sigue, preguntaremos por un pingüino. El preguntar construye en un camino, así que, sería conveniente ir siguiendo el hilo, y no quedarse adherido a proposiciones particulares. ¿Qué le habrá pasado a don pingüino? ¿Se habrá cansado de sentir siempre el mismo discurso, y se ha quedado dormido?. No, quizás no duerma. Puede que esté convalesciente, y permanece con un ojo entreabierto, recuperándose de una miga de pan ultraseca  que algún irresponsable ha tenido la poca gracia de tirarle en este provisional final de trayecto. También podira ser que, para llegar hasta el zoológico, haya tenido que realizar un viaje tan largo que ahora, exhausto, no siente el canto de cacatúa. Pero, ¿qué canción canta la cacatúa?. Esta es ya una cuestión particular, y nos perderíamos en hilos anexos. “Vos estim a tots igual” del álbum COSER i CANTAR, sería una posibilidad.

En cualquier caso… vaya manera de iniciar la primavera. Tiene tela.

Ilustración para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

Diumenge de rams

Avui he enviat l’Auri a Pont d’Enseula a portar un ram de roses urgent, però, pel camí, se les ha cruspit amb delit, malgrat els advertiments de les formigues.  Mireu el que ha deixat, només l’envoltori. Aquest Auri no té mesura. És insaciable. Si ho arribo a saber..., abans li hauria d'haver servit un bon trinxat de la Cerdanya.

Per a la Lena

Hui, en el dia mundial de la poesia, penso en la Lena Paüls, i en la meua plantada de cols al País Valencià.

A falta de temps per dibuixar res nou, busco entre els arxius quelcom que em puga servir per a improvitzar una entrada. Cap col ni cap rosa dins el llibre de la geganta Ela. Només en Carles Cano i la Roser Ametlla són els afortunats. A vore…, he trobat aquest fragment d’ara fa un any, corresponent al llibre Una nit molt moguda de la Roser, i editat per Cruïlla. Crec que servirà, tot i que sense tiges... difícilment en podré fer un ram. Les roses de Set Blancaneus i un nan hauran esperar. Són totes en escala de grisos, i ara no tinc temps de posar-hi color. Abans hauria de renovar el banyador, acabar uns esbossos, decidir una portada...  Quina manera més bonica, però estressada alhora, d’encetar la primavera.

                               _Doncs si et fa mala espina espera’t a escoltar la Josefina.

                               _Quina Josefina?

                               _Josefina la cantora.

                               _Ahir vares parlar d’una escriptora.

                               _No, no era escriptora, només escrivia, bé, feia el que podia.

Una elefanta somia...

En el dia de la Poesia Catalana a Internet

Pont d'Enseula

lletrA

Ilustraciones para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

No perdem el FIL

Un hilo que cose, borda, zurce, se enreda, nunca se corta y vuela.

Con un hilo de voz Ariadna se despide veloz, de tanta numerología, tanta cuenta atrás, tanta infinidad de finales sin fin. 

Fil metallisé. Metallic Thread. 
***

Ilustraciones para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

El que queda de la geganta Ela

Aquest fragment de la ganta Ela és l’únic que queda d’un bonic dibuix-titella, de més de tres metres d’alçària, després d’una bufada del vent de Mestral al refugi de la Vinyeta. I tindrà el privilegi d’omplir un bocí d’unes parets blanques i per estrenar.  Gràcies Adrià, Ainhoa, Mariona, Estel, Genís i Alba, per aquesta mirada vostra. Gràcies Lena, per aquest bocí de felicitat.  La geganta dels infants