Avui hem acomiadat un dels millors professors de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i no dic el millor perque a ell no li hagués agradat gens.
Per a mi les classes amb l'Albert van suposar un abans i un després.
Aquesta aqüarel·la escollida en record seu, i que va sorgir paral·lelament durant aquella època, ara farà..... uns 15 anys, restà inacabada.
"Ens agrada........sí, això ens agrada".
Albert, sempre hi seràs present.
Per a mi les classes amb l'Albert van suposar un abans i un després.
Aquesta aqüarel·la escollida en record seu, i que va sorgir paral·lelament durant aquella època, ara farà..... uns 15 anys, restà inacabada.
"Ens agrada........sí, això ens agrada".
Albert, sempre hi seràs present.
4 comments:
Gracias, Nuria,a mi marido le habría encantado leer tu "In Memoriam", aunque, naturalmente, habría aplicado su epíteto favorito "Collonades!"
Con afecto,
Gracia Rodríguez (de Illescas)
Gracia, tienes razón, y no sé si le habría encantado, más bien quizás se hubiese sentido incómodo.
Creo que Albert ha sido la persona que más huella ha dejado en los alumnos de la escuela, y no sólo por su carácter y entusisamo sino tambén por su transmisión del saber. Yo todavía hoy cuando proyecto, me vienen frases suyas a la memoria y no precisamente la de "ens agrada..." esta la tenía olvidada, la de "collonades!" también, grácias por hacérmelo presente.
Qué suerte haber compartido la vida al lado de un hombre tan genial!.
Un abrazo,
Núria
Navegant,navegant...per la xarxa,m´acabo d´assabentar que el que va ser professor meu de projectes ha mort...Ha estat un xoc...Per mi ha estat un dels millors professors de projectes que he tingut.Vaig voler repetir Projectes quan cursava l´assignatura amb ell,junt amb l´Enric Massip,abans que repetir un altre assignatura,no tenia temps per dedicar-me a totes...i ho vaig fer,entre altres coses,perque estar a les seves classes era un plaer...tant pel seu bagatge,el seu saber,pel que aprenia...com per lo bé que ensho passavem.Estic segur que la manera de transmetre el seu saber, amb el seu toc de bon humor,feia que molts de nosaltres anessim a les seves classes amb totes les ganes...Recordo que un dia davant meu es preguntava com fer-s´ho per aconseguir més projectes....Potser no va fer tots els projectes que hagués volgut,però el que jo si sé és que va ser un dels millors professors de l´ETSAB.Per ser bon professor d´arquitectura no és suficient ser bon arquitecte...Cal saber transmetre...transmetre el saber amb passió i amb respecte per l´alumne,sense pretensions i amb senzillesa...Albert, la teva arquitectura no sols està en l obra que has deixat sinó que també en l´obra dels que vam tenir la sort d´aprendre amb tu...
Et tindré amb mi per sempre.Moltes gràcies...
Climent Gomà i Dalmases
"bravo compañero". Un altre clàssic de l'Albert.
Post a Comment