September 20, 2010

En curso

7 comments:

Marián Lario said...

Hola Nuria,

Tus ilustraciones son geniales! no las conocía, he llegado aquí por casualidad y me he encontrado con esta sorpresa :)

Tengo un blog que habla sobre el proceso de la ilustración infantil, de cómo se hace un cuento....voy a enlazarte en blogs que sigo,

un saludo! nos seguimos viendo por aquí :)

http://elgatoazulprusia.blogspot.com/
La ilustración infantil contada paso a paso

Roger Simó said...

Quina bona pinta Núria!

Núria said...

Gracias Marián, muy interesante también tu blog y sus enlaces.
Un placer.

Roger! contenta de que t'agradi.
El problema el tinc ara amb la configuració del blog, mesos sense tocar-lo i ara no puc recuperar l'antiga presentació. He perdut tots els enllaços.
Uf! i ara què?

una abraçada

cucatraca said...

Nurieta, coincideixo amb Roger. Quina bona pinta té això nou que està "en curso"...
A veure quan ens veiem o em truques... que excepte el mòbil i els emails... és molt difícil donar amb tú!

Laia

Roy said...

Hola Núria!, el Jordi em va parlar de la teva pàgina i m´ha encantat, quina sorpresa més bona. Els teus dibuixos tenen molta qualitat i un estil ben personal.

D´un temps ençà que em dedico també a dibuixar i "aquarel.lar" tot el que em passa pel cap, però sense dedicació professional(de moment, je!); et deixo una pàgina on pots veure coses meves (sense filtrar massa la qualitat..):

http://www.flickr.com/photos/gargots/

Repeteixo, enhorabona pel teu treball!


mon

Núria said...

Gràcies Mon!
tú també en tens de molt bons!
No coneixia aquesta passió teva. M'he fet un fart de riure amb la "CARCEL DEL CONSUMISMO". Boníssim!!
Per cert, com va la música?

una abraçada

Núria

Roy said...

Ei, merci, Núria.

Mira, vaig fer un llibret amb textes meus que vaig penjar aquí:


http://www.blurb.com/my/book/detail/1534003

El que t´ha fet riure surt aquí, i m´alegra que t´hagi fet gràcia, perque malgrat la negror d´aquests dibuixos crec que més que res hi ha ironia...


I res, la música vaig continuant amb històries també... fent equilibris per compaginar-ho tot.

Ja parlem.

Una abraçada

Mon