Final de curs

Se inició con una Pipa y acabó en una Galaxia.

Constelación de alumnos y dos profesores, Carmen Segovia y Antonio Ventura.
Coordinación: Ignasi Blanch.
Escola de la Dona Francesca Bonnemaison. Barcelona, abril-juny 2013.

Finalitzant l'obra

Un avançament de Pelma

Y avanzó, avanzó...

Quizás pasase Selma, la oveja feliz, o tal vez Bruno, la oveja sin suerte.

Delante de sus narices

Aquella oveja olía a zorra vieja.

Pelma. N.Feijoó

Work in progress

Expo Picanya

Per molts anys Carla, per molts anys Jordi. Hui sou vosaltres els que exposeu. Un bes i un txin-txin. Núria
Sala Picanya, 19.12.2012

At home

“_No vull marxar!

_Plomes espetarregades!. T’he estat buscant com una lloca desorientada i ara que t’he trobat 
em dius que no véns amb nosaltres? Bec impertinent!

_Buf…Mama…Jo…Em quedo.

_Closca espavilada! I per què?

_T’ho he dit abans, no vull deixar el senyor Marc. Fa poc va perdre la seva senyora i li vaig dir 
que jo no el deixaria mai.

_Xitxarel·lo impertinent!_va dir, volant d’un cantó a l’altre de la biblioteca_. I ara què he de fer jo?”

Glòria Marin. Història del Perdut. Editorial Barcanova. 2012

El premi de la Primi

Del llibre "Paraules Bessones" de Pere Martí. Editorial Barcanova 2010

XXI Premis Samaruc de Literatura Infantil i juvenil

L'enhorabona a Edicions del Bullent per "Set Blancaneus i un nan" i "El temps de Sara", així com als seus respectius autors Carles Cano i Lucía Arenas .

Així que puga, i per celebrar-ho, pose color en aquesta escena corresponent al primer capítol de l'obra

 Set Blancaneus i un nan

“Entretant, creixien les princeses i la panxa de la reina d’una manera monstruosa (la panxa, no les princeses, delicades i blanquinoses), molt més que la primera vegada. Per tot el regne començaren a fer-se travesses a veure quants o quantes n’eixien aquesta vegada. A les tres primeres princeses, de manera provisional, els deien Una, Dues i Tres, mentre els arribava el nom.”

Carles Cano. Set Blancaneus i un nan. CAPÍTOL I. Edicions del Bullent

"Els inicis no han estat mai fàcils. Quan es va veure amb aquella criatura a les mans, no sabia què fer, ni per on començar."

Núria Feijoó.

En Siam

Aquest matí ha vingut el senyor Carreté, el carter, i m'ha deixat un missatge urgent: "No es pot viure pensant sempre en ratolins, aquest xiquet necessita un gat." Automàticament, m'ha prestat el seu.

Posant color

Cincel Carmesí

So the saying says,                                                                                                          

"An elephant never forgets".                                                                  

Standing in the concrete cave,

swaying sad and insane.

They walked over the ocean,

in their dreams they dreamed awake,

until the lights grew dim, until the cop cars came.

Everybody tells me this is crazy, yes I know.

But I'm a man man man man man man man eater.

But still you're surprised prised prised when I eat ya.

NEKO KASE.  "People got a lotta nerve".  MIDDLE CYCLONE.

Reescrivint, redescobrint.

Eixordador i clar. De tant cridar que no és Persèfone,
Atenea farà suc de magrana, se’l beurà tot sencer, i escriurà el que li doni la gana. 

Panellets dolços, castanyes calentes, 

Hades camina a les palpentes,

pedregada de moniatos,

fina pluja de tardor.
Eixordador.

Ella cus

Retrobaments

Ha arribat a casa el darrer projecte de Miquel Pujadó, cantant, escriptor, trobador, i també dibuixant (quan té temps). Paga molt la pena sentir-lo interpretant temes de Brassens, alguns coneguts, d'altres pòstums que mai van arribar a ser enregistrats. Excepcional. 

El disc és doble, i per només 15 euros el podeu rebre a casa amb dedicatòria i tot (qui ho vulgui, és clar).

La coberta del CD és d'Afons López.

Retrat de família

Acoloriu

SOMRIU

Somriu,

Encara que ploga

Encara que plores

Somriu

Amb un cel de cendra

Quan tot se’n va a la merda

Somriu

Porta el somriure per bandera

Sigues herald de la Primavera

Somriu

No deixes que gestos ni paraules

T’agregen la mirada, t’amarguen

Somriu

Una altra volta, i encara més

Defén l’alegria amb ungles i dents

Somriu

A casa, al treball i al carrer

A l’amic, al passejant, al foraster

Somriu

No els deixes que guanyen

Nosaltres som molts més.

Carles Cano