XXI Premis Samaruc de Literatura Infantil i juvenil

L'enhorabona a Edicions del Bullent per "Set Blancaneus i un nan" i "El temps de Sara", així com als seus respectius autors Carles Cano i Lucía Arenas .

Així que puga, i per celebrar-ho, pose color en aquesta escena corresponent al primer capítol de l'obra

 Set Blancaneus i un nan

“Entretant, creixien les princeses i la panxa de la reina d’una manera monstruosa (la panxa, no les princeses, delicades i blanquinoses), molt més que la primera vegada. Per tot el regne començaren a fer-se travesses a veure quants o quantes n’eixien aquesta vegada. A les tres primeres princeses, de manera provisional, els deien Una, Dues i Tres, mentre els arribava el nom.”

Carles Cano. Set Blancaneus i un nan. CAPÍTOL I. Edicions del Bullent

"Els inicis no han estat mai fàcils. Quan es va veure amb aquella criatura a les mans, no sabia què fer, ni per on començar."

Núria Feijoó.

En Siam

Aquest matí ha vingut el senyor Carreté, el carter, i m'ha deixat un missatge urgent: "No es pot viure pensant sempre en ratolins, aquest xiquet necessita un gat." Automàticament, m'ha prestat el seu.

Posant color

Cincel Carmesí

So the saying says,                                                                                                          

"An elephant never forgets".                                                                  

Standing in the concrete cave,

swaying sad and insane.

They walked over the ocean,

in their dreams they dreamed awake,

until the lights grew dim, until the cop cars came.

Everybody tells me this is crazy, yes I know.

But I'm a man man man man man man man eater.

But still you're surprised prised prised when I eat ya.

NEKO KASE.  "People got a lotta nerve".  MIDDLE CYCLONE.

Reescrivint, redescobrint.

Eixordador i clar. De tant cridar que no és Persèfone,
Atenea farà suc de magrana, se’l beurà tot sencer, i escriurà el que li doni la gana. 

Panellets dolços, castanyes calentes, 

Hades camina a les palpentes,

pedregada de moniatos,

fina pluja de tardor.
Eixordador.

Ella cus

Retrobaments

Ha arribat a casa el darrer projecte de Miquel Pujadó, cantant, escriptor, trobador, i també dibuixant (quan té temps). Paga molt la pena sentir-lo interpretant temes de Brassens, alguns coneguts, d'altres pòstums que mai van arribar a ser enregistrats. Excepcional. 

El disc és doble, i per només 15 euros el podeu rebre a casa amb dedicatòria i tot (qui ho vulgui, és clar).

La coberta del CD és d'Afons López.

Retrat de família

Acoloriu

SOMRIU

Somriu,

Encara que ploga

Encara que plores

Somriu

Amb un cel de cendra

Quan tot se’n va a la merda

Somriu

Porta el somriure per bandera

Sigues herald de la Primavera

Somriu

No deixes que gestos ni paraules

T’agregen la mirada, t’amarguen

Somriu

Una altra volta, i encara més

Defén l’alegria amb ungles i dents

Somriu

A casa, al treball i al carrer

A l’amic, al passejant, al foraster

Somriu

No els deixes que guanyen

Nosaltres som molts més.

Carles Cano

SOMriu

XXIX Saló del LLibre Infantil i Juvenil de Catalunya

Fins al 3 de maig, al Pavelló Firal de Mollerussa. Més de 4.500 llibres infantils i juvenils exposats.

La reina chinchilla

Per a en Jordi Franquesa, amb la meva amistat. Avui m’ha demanat si tenia aquesta reina Eduarda en color. Doncs no, però per als amants, i experts en el fenòmen de la ciutat jardí a Catalunya, bé l’hauria de tenir. Espero, i desitjo, que no acabi amb tot. Eines no li manquen, ganes tampoc. 

Il·lustració del llibre "Set Blancaneus i un nan" de Carles Cano. Edicions del Bullent.

Grans directors, petits espectadors.

Doble página para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

Hora Blavissa

Dia internacional del llibre infantil

Els inicis

Temps de vacances, de posar ordre, de troballes. 

Les primeres il·lustracions. Escola de la Dona Francesca Bonnemaison (curs 2006-07)

Nous fitxatges CNSF 1979-80

Repartiendo papeles

"Algunos prefirieron interpretar una obra de teatro y empezaron a ensayar Caperucita roja. El papel de Caperucita le fue otorgado a una traviesa ardilla". 

Antonio Orlando Rodíguez. Fiesta en el zoológico.

Pesquisa sobre un pingüino

En lo que sigue, preguntaremos por un pingüino. El preguntar construye en un camino, así que, sería conveniente ir siguiendo el hilo, y no quedarse adherido a proposiciones particulares. ¿Qué le habrá pasado a don pingüino? ¿Se habrá cansado de sentir siempre el mismo discurso, y se ha quedado dormido?. No, quizás no duerma. Puede que esté convalesciente, y permanece con un ojo entreabierto, recuperándose de una miga de pan ultraseca  que algún irresponsable ha tenido la poca gracia de tirarle en este provisional final de trayecto. También podira ser que, para llegar hasta el zoológico, haya tenido que realizar un viaje tan largo que ahora, exhausto, no siente el canto de cacatúa. Pero, ¿qué canción canta la cacatúa?. Esta es ya una cuestión particular, y nos perderíamos en hilos anexos. “Vos estim a tots igual” del álbum COSER i CANTAR, sería una posibilidad.

En cualquier caso… vaya manera de iniciar la primavera. Tiene tela.

Ilustración para el libro "Fiesta en el zoológico" de Antonio Orlando Rodríguez.

Diumenge de rams

Avui he enviat l’Auri a Pont d’Enseula a portar un ram de roses urgent, però, pel camí, se les ha cruspit amb delit, malgrat els advertiments de les formigues.  Mireu el que ha deixat, només l’envoltori. Aquest Auri no té mesura. És insaciable. Si ho arribo a saber..., abans li hauria d'haver servit un bon trinxat de la Cerdanya.